Reunits a una taula dues persones de 50 anys, una de 35, una de 23 i una de 70. Un esmorzar de dissabte lleuger de cafè i un entrepà petit. Parlem. La principal preocupació: seguretat. El malestar és general. S’hi barregen sensacions d’augment de delinqüència, de problemes de convivència, de veure com la multireincidència es fa més i més present i de la por a patir ocupacions delinqüencials. És un fet. Parlem de com se senten caminant per Vilafranca, de com ha canviat el paisatge humà -com tants altres cops al llarg de la història- i de com ha de ser possible una integració i la garantia de la convivència. Per a tothom. Parlem de que l’accés a l’habitatge és un dels grans reptes que tenim i de la por de l’home de 70 que està de lloguer perquè d’aquí a un any i mig se li acaba el contracte i pateix per l’augment que li faran i si ho podrà pagar amb la pensió que té. Parlem. Parlem de la lentitud exasperant de la justícia i de la necessitat que augmentin els recursos per fer front a la multireincidència existent i a les ocupacions delinqüencials. Parlem de la sensació de la noia de 23 anys de la manca de policia al carrer i de la importància que s’hagi aconseguit augmentar els efectius de la local i de que és bàsic que es recuperi la policia de barri. Parlem de les pors de les estafes telefòniques i d’internet i de la formació que cal per identificar-les. Parlem. Habitatge, seguretat i feina ocupen les hores. Propostes sobre la taula, reptes i la voluntat de tothom de trobar un camí on puguem tenir una vila on s’hi pugui viure bé. Vilafranca pot funcionar millor. Seguirem compartint pors, objectiu i esperances i ajudant a posar respostes.
Esmorzem?
