\u201cEn les adversitats no cal lamentar-se, sin\u00f3 aportar solucions\u201d. Amb aquesta frase de la Il\u00edada comen\u00e7a Oriol Junqueras un llibre que \u00e9s un cant a la vida. A la vida entesa com a no resignaci\u00f3, a la lluita permanent i persistent per una societat millor, m\u00e9s just. A la vida per compartir-la amb la gent que t’estimes. I d’aix\u00f2 vam parlar ahir davant d’un Vinseum ple fins la bandera. Despr\u00e9s de quatre anys de pres\u00f3 l’Oriol tornava a Vilafranca, i ho va fer, com ell sap. Desbordant. Desbordant coneixement i determinaci\u00f3, for\u00e7a i convicci\u00f3. Una defensa a ultran\u00e7a de l’estat del benestar, que com va dir juntament amb la democr\u00e0cia \u00e9s l’aportaci\u00f3 m\u00e9s important de la cultura occidental, un estat del benestar que cal seguir enfortint i que necessita d’una economia forta, amb bones feines, amb salaris dignes i amb un mercat laboral que protegeixi als treballadors i treballadores. I perqu\u00e8 funcioni necessita un teixit empresarial robust, un comer\u00e7 de proximitat potent i una economia que s’adapti al temps actuals i un Estat que remi a favor. En aquest sentit, una reflexi\u00f3 que crec imprescindible \u00e9s la urg\u00e8ncia per imaginar les properes d\u00e8cades. <\/p>\n\n\n\n
Junqueras ahir, com comentava un amic \u201cva fer una master class d’humanitat\u201d. \u201cEscoltar, aprendre i explicar\u201d \u00e9s el que broda l’Oriol. I lligant an\u00e8cdotes i lli\u00e7ons apreses ens va situar en la necessitat d’una reforma del sistema penitenciari perqu\u00e8 ajudi a qui s’hi troba a ensortir-se’n, a situar l’educaci\u00f3 com a pilar b\u00e0sic i imprescindible per construir la nostra societat, a fer front a aquesta pand\u00e8mia de salut mental que cada vegada m\u00e9s \u00e9s m\u00e9s visible i la necessitat de treballar la gesti\u00f3 emocional. A escoltar-se, a compartir. Empatia. Una empatia que desgranava a partir d’an\u00e8cdotes viscudes a la pres\u00f3, un pas que com no s’ha cansat de dir mil i una vegada \u201c\u00e9s un pas m\u00e9s cap a la llibertat del pa\u00eds\u201d. Perqu\u00e8 d’aix\u00f2 es tracta. De la Rep\u00fablica. De com constru\u00efm aquest pa\u00eds just i d’oportunitats. I si una cosa t\u00e9 l’Oriol \u00e9s convicci\u00f3. Si em quedo amb una cosa concreta d’ahir \u00e9s de la defensa de l’aprenentatge. De ser conscients que aprenem constantment, de que per construir i per guanyar, el m\u00e9s habitual, \u00e9s que primer l’erris (tan de bo que no eh, per\u00f2 passa sovint) i que el que determina qu\u00e8 fas despr\u00e9s, \u00e9s com fer front a aquest frac\u00e0s. A com dones la volta a l’adversitat.<\/p>\n\n\n\n
Deia al comen\u00e7ar que \u201ccontra les adversitats no cal lamentar-se, sin\u00f3 aportar solucions\u201d. I aix\u00f2 \u00e9s el que fa l’Oriol. Aix\u00f2 \u00e9s el que modestament fem tots els qui arreu del pa\u00eds i des del Pened\u00e8s, des de Puigd\u00e0lber fins a Vilafranca, estem compromesos en aquest projecte republic\u00e0. S\u00ed, hem de fer front a moltes adversitats. S\u00ed, la nostra gent ha de fer front a moltes adversitats: pagar l’hipoteca, por de perdre la feina, no arribar a finals de mes, negocis precaris, ajudes que no arriben… S\u00ed, tenim davant nostre moltes adversitats. La clau \u00e9s aportar solucions, perqu\u00e8 d’aix\u00f2 es tracta, de fer m\u00e9s feli\u00e7 la vida de la nostra gent.<\/p>\n\n\n\n
Va ser un plaer despr\u00e9s de quatre anys tornar a compartir una tarda amb l’Oriol. I de ben segur, que no ser\u00e0 l’\u00faltima. <\/p>\n\n\n\n