{"id":3676,"date":"2022-03-23T12:39:04","date_gmt":"2022-03-23T12:39:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/?p=3676"},"modified":"2023-01-02T17:08:19","modified_gmt":"2023-01-02T17:08:19","slug":"lherencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/?p=3676","title":{"rendered":"“L’her\u00e8ncia”"},"content":{"rendered":"\n

Una de les coses m\u00e9s fant\u00e0stiques del m\u00f3n \u00e9s la m\u00fasica. \u00c9s dif\u00edcil passar un dia sense tenir una can\u00e7\u00f3 al cap, sense passar-se cantant per dintre aquella tonada enganxada que com si form\u00e9s part del propi ADN se\u2019t incrusta al cervell mentre vas fent tot d\u2019altres coses. Se\u2019t incrusta fins al punt de trobar-te murmurant de forma inconscient aquells versos que ja formen part d\u2019un mateix. La m\u00fasica \u00e9s capa\u00e7 de capgirar estats d\u2019\u00e0nim. La m\u00fasica \u00e9s capa\u00e7 de definir. De definir-nos a nosaltres i de definir, o delimitar, etapes. No \u00e9s estrany que durant algun temps tinguem una can\u00e7\u00f3 que no podem deixar de pensar i d\u2019escoltar, una can\u00e7\u00f3 que acaba donant un sentit concret a un per\u00edode de la nostra vida. Ens permet identificar-lo i pel simple fet de tenir-la, podem donar uns valors i connectar amb el que hem viscut. \u00c9s el poder de la m\u00fasica.<\/p>\n\n\n\n

Quan era petit les can\u00e7ons del Llach eren la banda sonora de casa. El pare per adormir-nos cantava \u201cUn n\u00favol blanc<\/a>\u201d cada nit. Assegut a la vora del llit, arrossegant les paraules, gaireb\u00e9 com un xiuxiueig. Fins que abra\u00e7\u00e0vem la son. L\u2019adolesc\u00e8ncia em reporta a les can\u00e7ons d\u2019Obrint Pas, Els Pets, El Canto del loco o l\u2019Oreja de Van Gogh. Fa uns anys amb un amic ten\u00edem una can\u00e7\u00f3 d\u2019Obeses com a himne que corej\u00e0vem com posse\u00efts davant l\u2019estupefacci\u00f3 de la gent. I quan sento el Cant de la Senyera em venen al cap sopars amb uns amics on sempre l\u2019acab\u00e0vem corejant. Aix\u00f2 s\u00ed, desafinant d\u2019una manera apostuflant.<\/p>\n\n\n\n

Recordo durant el confinament escoltar el pare cada dia cantar \u201cEscriurem<\/a>\u201d del Miki Nu\u00f1ez. La tararejava des del pati, donant voltes com si ball\u00e9s un vals imperfecte. La cantava a trossos i l\u2019omplia de sons incomprensibles quan no en recordava la lletra. Al vespre tocava la flauta, i entre les diferents can\u00e7ons, aquesta no hi faltava mai. Era bonic anar sentint com poc a poc, les notes s\u2019empaltaven amb les bufades d\u2019aire i al cap del temps, cobraven sentit i melodia. Per mi el confinament \u00e9s aquesta can\u00e7\u00f3. Era com si el pare em torn\u00e9s a cantar \u201cUn n\u00favol blanc\u201d abans d\u2019anar a dormir. Era una manera de saber que hav\u00edem passat un nou dia, i que en comen\u00e7aria un altre. Que res no era f\u00e0cil, per\u00f2 que calia seguir.<\/p>\n\n\n\n

Avui fa un any que el pare va morir. Un any que el pare es va su\u00efcidar. Recordo perfectament aquell mat\u00ed de dimarts a quarts de nou quan una trucada d\u2019un n\u00famero molt llarg em va dir si podia anar a la comissaria dels Mossos. Tenia l\u2019esmorzar a mitges, unes torrades que mai em vaig acabar, aquell caf\u00e8 que es va congelar. Aquella sensaci\u00f3 de no entendre res, per\u00f2 alhora t\u00e9mer-ho tot. Aquell pensament nefast, horrible i ple de p\u00e0nic. L\u2019anar a buscar el cotxe al garatge i no voler mirar si a casa al pare estava tot b\u00e9. L\u2019esperar. De petit feia un \u201cjoc\u201d que m\u2019ajudava quan la mare tenia per\u00edodes de crisis per la malaltia i no sabia qu\u00e8 em trobaria quan arrib\u00e9s a casa despr\u00e9s de l\u2019escola o l\u2019institut. Pensar sempre en el pitjor escenari. Aix\u00ed a l\u2019arribar, normalment, i malgrat l\u2019angoixa que em causava, el que hi havia era molt millor. Aquell dimarts 23 de mar\u00e7, per\u00f2, el joc no va funcionar.<\/p>\n\n\n\n

Com deia la can\u00e7\u00f3 \u201cescriurem que tot no va ser f\u00e0cil\u201d, i la veritat, \u00e9s que perdre els pares no ho \u00e9s gens de f\u00e0cil. La sensaci\u00f3 de buit, de caure d\u2019un avi\u00f3 sense paracaigudes, de quedar-se sense br\u00faixola, sense aire, costa. I \u00e9s f\u00e0cil caure en la r\u00e0bia, en preguntar-se mil i una vegada el \u201cper qu\u00e8?!\u201d, de sentir incomprensi\u00f3, de voler passar comptes. \u00c9s f\u00e0cil caure en aix\u00f2. I \u00e9s un cam\u00ed que s\u2019ha de rec\u00f3rrer. Millor no saltar-se\u2019l. Per\u00f2 tampoc quedar-s\u2019hi. Avan\u00e7ar.<\/p>\n\n\n\n

Aquests dies si hi ha una can\u00e7\u00f3 que no em puc treure del cap \u00e9s una des les meves preferides des de fa anys. Una can\u00e7\u00f3 preciosa, \u201cL\u2019her\u00e8ncia<\/a>\u201d d\u2019Aspencat. Concretament la versi\u00f3 que en fan Penalba, Sarri\u00e0 i Ventura. \u00c9s tancar els ulls i submergir-me en la lletra, i a cada vers \u00e9s com si hi passessin una pel\u00b7l\u00edcula de la vida i aquesta en fos la seva banda sonora.<\/p>\n\n\n\n

Una pel\u00b7l\u00edcula de vida. De felicitat. D\u2019estimar. Com un fil que comen\u00e7a sol i a l\u2019acabar hagu\u00e9s teixit tot un jersei. A l\u2019estil de la Molly Weasley per Nadal. D\u2019aquell nen petit que reia quan el pare feia d\u2019elefant pel menjador de casa o quan els Reis em van portar el cap-gros del Sol i els contes que amb ell vam imaginar. De les hores que li demanava que xut\u00e9s tot tipus de pilotes per poder fer de porter. D\u2019aquelles converses quan l\u2019inundava de preguntes sobre hist\u00f2ria del pa\u00eds o volia saber si el Tint\u00edn era d\u2019esquerres o de dretes. De les excursions per Montserrat dels \u00faltims anys o aquell dia que vam fer el Puigmal nevat. De les sobretaules plenes de dubtes. De quan f\u00e8iem panellets omplint safates i safates. Del primer cop al Camp Nou o la felicitat despr\u00e9s d\u2019una obra de teatre. De sentir al pare cantant a la coral del CEP o tocant la flauta feli\u00e7 d\u2019haver-ho fet b\u00e9. De l\u2019abra\u00e7ada d\u2019aquell jersei blau de llana.<\/p>\n\n\n\n

Una pel\u00b7l\u00edcula d\u2019estima. Els pares si una cosa van fer, va ser estimar. Potser massa, potser imperfectes. Per\u00f2 van estimar-ho tot. L\u2019estima per la ciutat on vivim, Vilafranca, aquella que de petit quan torn\u00e0vem de vacances amb el cotxe a l\u2019arribar, quan veiem el gotim de Caixa Pened\u00e8s a l\u2019horitz\u00f3, amb els pares cant\u00e0vem una tonada \u201cVilafranca eoeoeoee, Vilafranca eoeoeee\u201d com si anunci\u00e9ssim a casa que torn\u00e0vem. L\u2019estima pel pa\u00eds i per lluitar per canviar les coses i que feia que no ens perd\u00e9ssim un partit de la selecci\u00f3 per Nadal o que el pare s\u2019anim\u00e9s a tocar als M\u00fasics per la llibertat. Estima per l\u2019escola i per la llengua. Pel que som. Per com som. Estima malgrat tots els malgrats. Potser peco de mil pecats, per\u00f2 crec que aix\u00f2 ho van ensenyar b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

Sona la can\u00e7\u00f3 que diria el Gavald\u00e0. Aquesta can\u00e7\u00f3 \u00e9s la banda sonora d\u2019all\u00f2 que els pares m\u2019han ensenyat i m\u2019emporto d\u2019ells: l\u2019her\u00e8ncia. Aquests valors i aquesta manera de fer i de ser. Records que intenten omplir un buit irrecuperable i profund, per\u00f2 que malgrat tot segueix tenint un sentit i un perqu\u00e8. L\u2019her\u00e8ncia que val. No hi ha dia que no els trobi a faltar. El sentiment de p\u00e8rdua no afluixa, i crec que hi ser\u00e0 sempre. I \u00e9s en aquest espai on queda l\u2019her\u00e8ncia i la consci\u00e8ncia del record, per perseverar i seguir sent. I com diu la can\u00e7\u00f3 \u201cSom la flor que naix de la llavor que v\u00e0reu sembrar\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una de les coses m\u00e9s fant\u00e0stiques del m\u00f3n \u00e9s la m\u00fasica. \u00c9s dif\u00edcil passar un dia sense tenir una can\u00e7\u00f3 al cap, sense passar-se cantant per dintre aquella tonada enganxada que com si form\u00e9s part del propi ADN se\u2019t incrusta al cervell mentre vas fent tot d\u2019altres coses. Se\u2019t incrusta fins al punt de trobar-te…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-3676","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vida"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3676","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3676"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3676\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3752,"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3676\/revisions\/3752"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3676"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3676"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3676"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}