{"id":537,"date":"2008-12-27T12:50:00","date_gmt":"2008-12-27T12:50:00","guid":{"rendered":"http:\/\/peresabat.wordpress.com\/2008\/12\/27\/som-hi-que-es-lultim"},"modified":"2008-12-27T12:50:00","modified_gmt":"2008-12-27T12:50:00","slug":"som-hi-que-es-lultim","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/?p=537","title":{"rendered":"Som-hi, que \u00e9s l’\u00faltim!"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Per fi! Per fi s\u2019acaben les costellades, per fi posem punt i final a una \u00e8poca que va comen\u00e7ar b\u00e9, va seguir millor i que ha acabat malament i esgotada. <\/span><\/div>\n

<\/p>\n

Recordo amb una gran emoci\u00f3 el primer partit que la selecci\u00f3 va jugar despr\u00e8s d\u2019anys i panys de silenci. Va ser el 23 de desembre del 1997 a l\u2019Ol\u00edmpic de Montju\u00efc contra la Bulg\u00e0ria de Stoichkov i Penev. Aquell partit el vam empatar amb un gol en pr\u00f2pia de Quique \u00c1lvarez i un altre de Dani, que en aquells temps jugava al Madrid. D\u2019aquell partit recordo que vaig estar fent voleiar una bandereta amb molt d\u2019\u00edmpetu, fet que va provocar que ens hagu\u00e9ssim de canviar de lloc perqu\u00e8 molestava l\u2019home que s\u2019asseia al costat. <\/div>\n
Els partits de l\u2019Ol\u00edmpic eren especials, per all\u00e0 i van passar la Nig\u00e8ria de Finidi que mesos abans havia enviat a casa Espanya del Mundial \u201998 i que es va endur un espectacular 5-0 amb un \u00d2scar brutal. Va tancar el cicle de Montju\u00efc Iugosl\u00e0via amb Milosevic al capdavant, un partit que vam guanyar per 1 a 0. Aquest partit ser\u00e0 recordat per la penosa interpretaci\u00f3 de l\u2019himne nacional fet que va provocar grans xiulets. <\/div>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de la m\u00e0gia ambiental que podia produir Montju\u00efc, m\u00e0gia tamb\u00e9 simb\u00f2lica, els partits a l\u2019Ol\u00edmpic es caracteritzaven pels incidents que part del p\u00fablic provocava. Aquests fet s\u00f3n des de qualsevol \u00f2ptica condemnables al 100%. Els catalans no ens podem permetre oferir aquests espectacles tan lamentables. En un partit de la selecci\u00f3 no \u00e9s tolerable que part del p\u00fablic es comporti com si f\u00f3ssim al paleol\u00edtic. <\/div>\n
Despr\u00e8s de Iugosl\u00e0via els partits de la selecci\u00f3 van canviar de lloc, de l\u2019Ol\u00edmpic al Camp Nou. El Camp Nou per\u00f2 t\u00e9 un petit inconvenient. \u00c9s molt, molt gran. \u00c9s cert que l\u2019Ol\u00edmpic s\u2019havia quedat petit, ja que la mitjana d\u2019espectadors entre el 1997 i el 2001 la podem situar, m\u00e9s o menys, al voltant de les 67.000 persones, per\u00f2 \u00e9s clar, fins a arribar a les 100.000 del coliseu blaugrana hi havia una eternitat.
Litu\u00e0nia va encetar el nou empla\u00e7ament i ho va fer tornant m\u00e9s gelada cap al seu pa\u00eds gr\u00e0cies a la maneta que es van endur. Aquest \u00e9s l\u2019\u00fanic partit que no he anat de la selecci\u00f3.
Despr\u00e8s es va iniciar la tradici\u00f3 de portar equips sud-americans, sobretot per la major facilitat que aquestes seleccions oferien i tamb\u00e9 per la gran col\u00f2nia d\u2019aquests pa\u00efsos que hi ha a Catalunya. Aquest partit, 1-0 contra Xile, tamb\u00e9 va ser el primer que es va comen\u00e7ar a celebrar al 28 de desembre, talment com si en segons an\u00e9s. <\/div>\n
Ara b\u00e9, si d\u2019un partit de la selecci\u00f3 es parla aquest sense cap mena de dubte \u00e9s el Catalunya-Brasil del 18 de maig del 2002, on el Camp Nou va quedar petit per poder veure la selecci\u00f3, fet que demostra que la reivindicaci\u00f3 \u00e9s un clam del poble, per\u00f2 que per omplir el camp, per fer vibrar, s\u2019han de fer les coses b\u00e9. Contra Brasil es va arribar al m\u00e0xim que es podia. Dif\u00edcilment es podria superar amb la mateixa forma un \u00e8xit com aquell Catalunya-Brasil, que tot i el resultat, 1-3, no va ser pas una derrota cruel, ja que el combinat nacional va poder lluitar per l\u2019empat.
La imatge del Camp nou ple i vestit del groc i vermell de la senyera sempre m\u2019acompanyar\u00e0. El record del camp cantant, animant, fent l\u2019onada, onejant banderes, llan\u00e7ant estels al vent sempre ser\u00e0 amb mi. <\/div>\n
A partir d\u2019aquell moment, tot va comen\u00e7ar a baixar. Xina i Equador van seguir amb els partits, uns partits que cada vegada enganxaven a menys gent.
Per\u00f2 despr\u00e8s\u2026. Va tornar Brasil, un Brasil que acabava de ser campi\u00f3 del m\u00f3n, i evidentment va fer valer aquesta condici\u00f3 i es va emportar el partit per 2 a 5. Aquest partit tamb\u00e9 va ser especial, perqu\u00e8 va ser el primer cop que servidor va haver d\u2019organitzar alguna cosa amb cara i ulls. Amb uns amics de la classe vam organitzar, amb la complicitat d\u2019un professor catalanista de pedra picada, un autocar per anar a veure el matx. Crec que per tenir 16 anys ho vam fer prou b\u00e9.<\/div>\n
Despr\u00e8s de Brasil la cosa ja es veia que no anava gaire b\u00e9. Contra Argentina el p\u00fablic no va respondre i contra Costa Rica millor no considerar-lo ni com a partit de la selecci\u00f3.
Tot va tornar amb el doble enfrontament amb Euskadi, aquests partits ens van mobilitzar, ens van enganxar a tots. Tinc grans records d\u2019aquests dos partits, per\u00f2 en especial al que es va jugar a San Mam\u00e9s. Aquell partit va ser diferent i sentir l\u2019himne a la Catedral, jugant de visitant va ser una de les coses m\u00e9s boniques que podrien passar en aquests 20 anys que fa que habito a la terra. A m\u00e9s l\u2019empat el va marcar Bojan.<\/div>\n
Ara per\u00f2 aquesta formula de les costellades m\u00e9s o menys bones, s\u2019acaba. Contra Col\u00f2mbia s\u2019acaba un model que ha perm\u00e8s que Catalunya obris els informatius de mig m\u00f3n amb els partits contra el Brasil i Argentina, per\u00f2 res m\u00e9s. <\/div>\n
Ara \u00e9s el temps de la Copa de les Nacions, ara \u00e9s hora d\u2019encarar el futur amb ambici\u00f3.
Per\u00f2 primer que aix\u00f2, dem\u00e0 tots al Camp Nou amb la selecci\u00f3.<\/div>\n
Una Naci\u00f3, Una Selecci\u00f3!
<\/span><\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per fi! Per fi s\u2019acaben les costellades, per fi posem punt i final a una \u00e8poca que va comen\u00e7ar b\u00e9, va seguir millor i que ha acabat malament i esgotada. Recordo amb una gran emoci\u00f3 el primer partit que la selecci\u00f3 va jugar despr\u00e8s d\u2019anys i panys de silenci. Va ser el 23 de desembre…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-537","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/537","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=537"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/537\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=537"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=537"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.blocdelsabat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=537"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}