Els carrers ja no fan olor a pólvora , la plaça de la vila ja espera Tots Sants i la gent ha recuperat les rutines i les hores de dinar tornen a ser les habituals. Els mocadors vermells tacats de blanc que tan han onejat tornen als calaixos esperant que d’aquí a un any –seguint el calendari festamajorenc dels Capgrossos que tan ben acompanyats han estat pels Xerics- tornin a sortir embolcallant mans i fronts.
Aquesta Festa Major però, també quedarà per un gran desacomplexament. Si fins ara l’únic moment diguem-ne de reivindicació nacional era amb la interpretació de ‘Els Segadors’ el dia de Sant Fèlix i el desplegament de l’estelada, aquest any els crits d’independència han estat tònica general. A l’entrada, als concerts, per Sant Fèlix…. per no dir la gran estesa d’estelades que hi ha hagut arreu de la vila.
El moment del país és clau, és un punt d’inflexió i tots estem cridats a respondre-hi. I en els propers dies tindrem la primera oportunitat de fer-ho. Sí, aquest onze de setembre està agafant una gran embranzida.
La manifestació de Barcelona pot ser històrica i junts podem viure aquest moment. Ara toca posicionar-se. Els temps de la neutralitat mal entesa s’han esfumat. Cal caminar cap a nous camins de llibertat. La societat demanda un pas endavant i si les institucions no s’hi veuen en cor, caldrà renovar-les. És temps de decidir.
article publicat a El 3 de Vuit