Per respondre una pregunta tan complicada de “qui sóc” sempre començo amb “sóc fill de la Montse i el Joan”. I a partir d’aquí, seguim. Vaig néixer a Vilafranca el dia abans de Sant Jordi de 1988. I m’encanta el cafè i llegir.
Els pares eren mestres i han estat les persones que més m’han marcat a la vida. D’ells vaig aprendre a viure, a comprometre’m amb allò en què crec. De lluitar per unes idees i per uns valors que ens facin viure millor, en conjunt, com a societat. D’ells vaig aprendre que davant de cada pedra en el camí, sempre hi ha una forma per tirar endavant.
M’encanten les sobretaules i un bon vermut. I caminar, la muntanya és un espai màgic que ens lliga i ens permet conèixer el país i les formes de viure’l. M’agrada perdrem pels senders de Montserrat o pel Pirineu. Del Barça com el que més, m’apassionen els esports d’aquí i de més enllà. I si haig de confessar una passió incontrolable, aquesta és Irlanda. Si puc m’hi escapo un cop a l’any.
Vaig estudiar a l’escola pública Pere Mas i Perera, al barri de l’Espirall, i a l’Institut Eugeni d’Ors, on vaig tenir la immensa sort de tenir alguns dels professors que més m’han influït en ser com soc. Des de petit que sempre havia volgut ser periodista perquè sempre m’ha agradat molt escriure (aquest bloc el vaig començar al 2008!). Sóc llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i vaig estudiar un curs de gestió i direcció de gabinets polítics per la UAB.
Actualment treballo a la Fundació Josep Irla, un think tank per enfortir una visió del país des de l’esquerra.
Al llarg de la vida sempre m’he implicat en espais on poder canviar les coses. A l’institut vaig ser membre de l’Associació d’Alumnes, a la UPF claustral per la FNEC i a Vilafranca i al Penedès em vaig involucrar a les Joventuts d’Esquerra Republicana i a Òmnium Cultural. Actualment milito i intento construir un país millor amb les companyes i companys d’Esquerra Republicana de Vilafranca i a la Intersindical.
I si has arribat fins aquí, t’espero als comentaris del bloc o fent un cafè 😉