Aquest diumenge hi ha eleccions a Euskadi. Unes eleccions que es presenten ajustades entre el nacionalisme de dretes del PNB i l’esquerra independentista de EH Bildu. Les enquestes són enquestes i faltarà veure diumenge a la nit quin és el resultat electoral, que és on hi ha el dubte, ja que es dona per segur que el PSOE donarà suport al PNB sigui o no el més votat per liderar el govern. Sociovergència a la basca de manual. El que és rellevant però, és com ha arribat EH Bildu a poder disputar la victòria a la maquinària quasi perfecte del PNB. L’esquerra abertzale porta molts anys lluitant per bastir un projecte de suma, ampli, plural, un projecte que defugi aquell concepte de “purs encara que siguem pocs” i que abraça la construcció de majories perquè entén que només d’aquesta manera es pot avançar en els objectius de fons. Aquesta és la clau de tota victòria. Un projecte que es miri el melic constantment, que només miri cap a dintre és un projecte que s’estanca, que no interpel·la a la gent. És el primer pas cap a la derrota. Per això és molt interessant aquest camí que ha emprès EH Bildu, perquè demostra que elaborant un discurs que pugui ser compartit per una majoria de la ciutadania, s’avança. Potser aquestes eleccions no s’aconsegueix l’objectiu de governar. Potser no s’avança prou. Però el que és imprescindible és que es segueixi la línia. Els projectes que donen cops de volant contínuament són projectes en que no s’hi pot confiar. EH Bildu demostra tot el contrari. Com va dir Otegi “la independència no s’aconsegueix si no estem als governs”. Una mirada basca per aprendre’n.
Article publicat a El 3 de Vuit
