Segurament la setmana que ve tindrem una notícia, mil publicacions a instagram i dos reels dient que les Fires de Maig han anat la mar de bé, que milers i milers de persones hi han assistit i que qui dia passa any empeny. Que súper bé. De nou, com cada any. Fa anys però que hi ha un elefant a l’habitació. Fa anys que les Fires han perdut pistonada. Fa anys que hi ha reptes que han quedat amagats i que es fa com si no es miren. Com relligar les Fires a la vila, com crear més sinèrgies amb el comerç, com convertir-les en un esdeveniment econòmic de primer ordre. A cada valoració surten les lamentacions i les opinions de que cal fer-hi alguna cosa, que cal replantejar-les, que el model està esgotat. Però a l’hora de la veritat tot segueix igual. La inèrcia. La inèrcia que segueix la ciutat des de fa anys i que es limita a reproduir acríticament any a any el que s’ha anat fent fins llavors. Allò del “sempre s’ha fet així”. I això és la perdició per la ciutat. Cal ser valents i prendre posicions, marcar objectius i ser prou ambiciosos per tal de fer avançar Vilafranca. I això val per les Fires com per qualsevol altre àmbit. Des de la mobilitat per avançar en una vila saludable. Des d’una ciutat potent culturalment. Des de tenir d’una vegada un pla d’aparcaments. D’engegar un pla d’inversions esportives que no depengui d’amiguismes. D’impulsar una xarxa de centres cívics. D’apostar per les noves dependències policials. I podríem seguir. Sí, cal potenciar les Fires de Maig perquè sigui encara més un motor econòmic i comercial de la vila. I sí, cal començar a prendre decisions, perquè sinó l’any que ve, la inèrcia es tornarà a imposar.
De nou, Fires de maig
