Més del 180% contra el 30%. Aquestes són les xifres àmpliament conegudes de la inversió a Madrid i a Catalunya en infraestructures per part de l’Estat i del gobierno más progresista de la historia. Una vergonya. No descobriré res de la situació actual: obres que poques millores aportaran, retards crònics, saturació de la R4 pels mercaderies, avaries constants… Tot fruit d’haver oblidat el tren des de fa dècades. Davant l’augment del cost de vida generalitzat que estem patint, comptar amb una xarxa de transport públic eficient i útil seria de gran ajuda per les classes populars del país. Per milers de treballadors i treballadores i pel jovent universitari o de cicles. El transport públic, el tren, és un mitjà essencial per a la igualtat d’oportunitats, per cohesionar el país, per generar equilibri territorial i essencial per lluitar contra el canvi climàtic.
Des de Vilafranca i el Penedès hem de posar la carpeta del tren com a central i prioritària. Per tancar la ferida que urbanísticament segueix significant a Vilafranca, i que les obres de l’estació no resoldran; per situar la ciutat com a punt de referència en la mobilitat al Penedès amb parada de trens regionals i amb la connexió amb Rodalies del Vallès i Tarragona. Amb el repte del pas de trens de mercaderies i l’aposta per l’Eix Transversal Ferroviari i ara també amb el renovat suport cap al tren orbital. Aquestes s’erigeixen com a grans necessitats pels propers anys. Ens hi juguem el futur. No un futur inconcret, sinó el futur de la nostra gent.
El tren és clau per generar noves oportunitats, per poder atreure inversions i talent, per impulsar Vilafranca. El tren és la qüestió i la resposta.
Article publicat a El 3 de vuit (23-6-2022)
