Hi ha un 30% dels nens del nostre país que estan al llindar de pobresa. La moratòria de desonaments vigent que acaba al 31 de desembre ha aturat 58.000 amenaces de deixar gent sense casa. S’elimina l’impost a les energètiques gràcies a PP, Vox i Junts. La Comissió Europa proposa carregar-se el sector pesquer de Catalunya. Vilafranca necessita un Centre d’Urgències d’Atenció Primària per millorar el servei de salut. La Renfe és un servei fallit i cal un pla d’inversió ambiciós i real. El Penedès som la porta de darrera de Barcelona, i no pot ser. Les Fires de Maig no funcionen. Famílies que treballen els dos i no arriben a final de mes. A Vilafranca hi ha segregació escolar. Encara estem en sequera i calen mesures per evitar les conseqüències a l’agricultura i a la indústria. El preu mitjà de lloguer a Vilafranca està al voltant dels 800 euros. L’accés a la cultura no pot estar determinat pel nivell econòmic. I podríem seguir. Tenim molts reptes i cal parlar-ne. D’això cal parlar. De donar respostes a aquests reptes, a aquests fets quotidians. Tot projecte que es vulgui real, creïble i útil ha de parlar de la gent, del dia a dia, de quin model de societat vol. I això val per Vilafranca, i pel país. Cal poder generar grans majories, grans consensos per poder canviar i transformar la nostra realitat quotidiana. Parlar de projecte, de propostes, de solucions. Debatre, generar acords amplis. Sumar. No hi ha més camí possible que projectes que pretenguin incorporar al màxim de gent possible, al màxim de causes possibles que busquin la justícia, la llibertat i l’esperança. És així com es transforma i és així com es canvien les coses. Amb projectes que sumen.
Parlem-ne
