Si no l’heu vist, feu-ho. El documental “la xarxa ultra” del 3Cat és una mostra de com l’extrema dreta està disputant la batalla de les guerres culturals al nostre país i arreu del món. Després de dècades d’anar guanyant drets i d’ampliar consensos entorn a reptes com l’emergència climàtica, el feminisme o l’orientació sexual, les tendències i les enquestes actuals mostren un retrocés alarmant en aquests valors entre la població masculina més jove. La penetració que tenen els partits d’extrema dreta entre el jovent, lluny de ser majoritari, si que mostra una incidència major que en altres franges d’edat. Combatre la manosfera, combatre la xarxa ultra és bàsic pel manteniment de la democràcia. I aquí anem tard. Les guerres culturals es lliuren en formats i llenguatges nous i des dels formats tradicionals, és a dir per més columnes que escrivim, no s’arriba on s’ha d’arribar. Cal un gran esforç coordinat d’organitzacions i institucions per fer front a aquesta amenaça. Sí, amenaça. Amenaça a la democràcia. Cal disputar la batalla per les guerres culturals perquè són les que marquen els marcs mentals i polítics d’on ens situarem properament. Marquen el futur que viurem. Els discursos de la por els hem de combatre amb esperança. Sí, difícil en el context que tenim, però imprescindible. El documental del 3Cat és del tot necessari. Un programa d’una televisió nacional compromesa. L’aposta pel 3Cat i la necessitat d’uns mitjans públics, en català i potents també és una de les batalles. Per això és clau que es consolidi l’aposta del govern destinant més de 1300 milions d’euros al 3Cat, enfortint una eina bàsica que ha de seguir oferint productes tant necessaris com “La xarxa ultra”.
Guerres culturals
