“De corrupció se n’ha de parlar ara i sempre”. “Seria una traïció al país, a les esperances de la gent, que deixéssim les banderes de la justícia social i de lluita contra la corrupció a aquells que no volen la independència”. Aquestes són dues de les frases més importants de la conferència d’Oriol Junqueras sobre el full de ruta i que remarquen l’objectiu d’ampliar la majoria social. La política catalana bascula en tres eixos: independència, esquerra-dreta, regeneració. Si l’independentisme pretén ser majoritari ha d’abraçar els tres. Fins ara la gran força del procés ha estat la pluralitat, la transversalitat. Si ha funcionat, perquè canviar-ho? És inadmissible que en les properes eleccions només es pretengui parlar “del tema”, o és que cap altre partit parlarà de corrupció o de temes socials? Per guanyar cal arribar a tothom, ser el màxim d’inclusius i incorporar quants més objectius possibles. O és que l’independentisme no vol sumar aquells qui tenen la lluita contra la corrupció o el combat de les desigualtats socials com a primera preocupació? Si l’objectiu és la independència i el nou país, s’ha d’optar per la maximització dels vots i a partir de la pluralitat s’hi pot arribar més. Els fulls de ruta de CIU i ERC són semblants i les diferències són complementaries. Hi ha marge per l’acord perquè malgrat declaracions partidistes, no estan tan lluny. Som-hi?
Article publicat al 3 de Vuit