Alea Jacta Est. Tenim full de ruta. Això va de debò. I doncs, a què esperem per sortir del desànim?! Hem estat un temps parats, tirant-nos els plats pel cap per la voluntat d’absorció del moviment sota una persona i titllant d’electoralisme qualsevol desviació del que deia l’oracle. Molt bé. El temps per agafar forces s’ha acabat, ara ja no es pot posar la frase “oh es que es barallen molt entre els que volen la independència!”. No, ara ja hi ha la unitat que calia que era la d’acció.
El full de ruta pactat entre les dues forces centrals del país, CDC i ERC, demostra que el pas cap a la independència és clar, possible i si s’obté una majoria parlamentària al setembre d’aquestes forces, i les que es vulguin sumar al pacte, el nou país és a tocar. Segur que hi haurà qui dirà que el full de ruta podria ser més bo, més clar, més ràpid. Molt bé. Tenen tota la raó. Però ara toca anar endavant, assumir el full de ruta i centrar-se en el que cal: explicar els projecte de nou país i convèncer encara a tota aquella gent que dubta.
La independència és la millor eina per construir un país que valgui la pena. Aquesta és la tasca que partits i entitats han de fer d’ara al setembre. Convindria que, en temps de successions, tothom ho tingués clar.
El full de ruta tanca una etapa galdosa i oblidable. Obrim ara l’etapa de la victòria.
