Aquesta legislatura sembla que ens deixarà diverses estampes per guardar i que eleven el sentit del Parlament i de la feina dels diputats. La imatge del David Fernàndez amb la sabata davant de Rodrigo Rato, un dels responsables de la gran estafa bancària, n’és una. En el darrer Ple en vam tenir una altra. Es debatia una moció presentada pel PP sobre el simposi històric “Espanya contra Catalunya” on s’acusava als participants de fomentar l’odi i de manipular la història. Davant de tanta aberració es pot optar per dues vies: la indiferència o parlar clar. La diputada Teresa Vallverdú va optar per la segona. Va deixar en evidència la hipocresia d’un partit que no condemna el franquisme, que es nega a penar l’enaltiment del franquisme i el feixisme, que ataca el model lingüístic català, que retalla drets a les dones amb la llei de l’avortament o que instaura un estat policial i repressor amb la llei de seguretat ciutadana. Hi ha discursos que no es poden deixar passar. La democràcia és debat i lluita d’idees. Al Parlament n’estem tenint exemples dia a dia, un element que permet elevar el nivell polític del país. Un país que ja no calla davant l’opressió ni les mentides, un país que ja ha dit prou i que n’està fart que Riveras o Sanchez-Camachos, que contracten com a advocat el redactor de la sentència de mort de Puig-Antich, donin lliçons de res. I com deia la Vallverdú. #AuVaHome!
27 desembre 2013