Es veu que Mariano Rajoy ha afirmat que el president Mas ha perdut la batalla internacional i que si persisteix en l’objectiu de convocar la consulta “farà el ridícul internacional”. Costa d’entendre què entén el govern espanyol com a ridícul, però al meu entendre, com a ridícul podria ser per exemple que el diari Le Monde carregui contra la llei de l’avortament que ha presentat el ministre Gallardón per considerar-la un atac brutal contra les dones, o que la ministra Pastor hagi d’anar a fer de senyora dels encàrrecs d’una empresa privada a Panamà un cop descoberta l’estafa sobre la construcció del nou canal seguint el procediment de la Marca España, o que el president del govern assisteixi al funeral de Mandela i l’únic que digui és que a l’estadi on es feia la cerimònia Espanya hi havia guanyat el Mundial. Petits exemples recents de gran ridícul internacional i de vergonya aliena. Però es clar, per ells el ridícul és demanar votar. Aquest és el pòsit democràtic del govern espanyol, el mateix d’aquell que deia “haga como yo, no se meta en política” com demostra l’aberrant resposta de Margallo a una pregunta de Muriel Casals sobre per què no ens deixen votar: “pedir lo imposible es peligroso”. Un govern que consideri que votar és perillós deixa clar de quina manera entén i practica la democràcia. I malauradament, de moment, aquest és el nostre govern.
10 gener 2014