Sempre fa mal haver de marxar d’un lloc d’on t’ho estàs passant bé i fas el que t’agrada. Quan passa, sempre intentes acabar de robar aquells minuts o segons per esprémer aquesta sensació de plaer. Són els segons de descompte els que s’aprofiten més perquè veus que això s’acaba i cal afanyar-se. Precisament això és el que li està passant a l’espanyolisme i contretament al PP. Veuen que Catalunya està fent un camí seriós, rigorós i que aplega a àmplies majories socials cap a la consulta per la independència, i malgrat vulguin negar-ho saben, o temen, que si aquest moviment triomfa serà el far que il·luminarà la resta de territoris del país. Les constants fuetejades amb les que ens està obsequiant el PP en contra de tot allò que faci olor a “català” respon per una banda al seu ADN genocida però per altra banda a la constatació que s’han d’afanyar per intentar eliminar qualsevol brot verd de catalanitat a les Illes o al País Valencià, no fos cas que creixés. S’ho passen bé i volen afanyar-se. De nou però s’equivoquen. No han entès el procés de l’estatut. Deixar el País Valencià sense mitjans en català o la llei de símbols per prohibir la senyera a les Illes no farà res més que reforçar els llaços que ens uneixen. No deixa de ser curiós que qui més estigui treballant per la reunificació del país sigui, mira per on, aquells que el voldrien mort.
25 gener 2014