La mirada al 9N s’ha ennuvolat, on hi veiem la consulta ara hi veiem un procés participatiu, d’on n’havia de sortir un mandat democràtic clar ara no sabem què en sortirà. Però hi anirem perquè no estem en condicions de desaprofitar l’oportunitat de votar. I després, la segona volta que van exigir ANC i Òmnium: eleccions en tres mesos per decidir, per fi, el futur del país. I el dubte: com s’han de fer? Llista de país? Llista CIU-ERC? Punts comuns? En el debat caldria tenir en compte:
- La llei d’hondt potencia els partits grans. Ara mateix CIU i ERC. Junts o separats es beneficien del sistema electoral.
- El que fa les eleccions plebicitàries és compartir l’objectiu. La unitat és i ha de ser sobre el programa. Declaració d’independència al primer ple del Parlament
- Per més plebicitàries que siguin les eleccions, el factor ideològic també existeix i és absolutament transcendental.
- La unitat entorn a uns punts garanteix la competència entre si, i per tant que ningú es pugui adormir o fer marxa enrere.
La unitat pot ser preferible a la no unitat però només si va lligada a la claredat d’objectius, al mètode i si resulta òptima. El més important, el que compte, és que el marcador del Parlament després de la votació de la Declaració d’independència els vots a favor siguin més que els contraris. I per això cal només una cosa: unitat d’acció.
publicat al 3 de Vuit (24-10-2014)