Un dels elements del camí cap a la independència és la relació de les reivindicacions actuals amb la lluita de les generacions que ens han precedit en aquest objectiu. El fil roig de la història no es trenca, continuem dempeus tossudament alçats. Sentir-se part d’un mateix camí d’aquells que van lluitar a la batalla de l’Ebre per aturar el feixisme o d’aquell regiment d’estudiants de filosofia que va aturar un atac de les forces borbòniques durant el setge de 1714 fa prendre consciència del què ens juguem amb aquest repte. Les paraules de Pau Casals a l’ONU, el compromís insubornable de Macià, la dignitat de Companys o el treball per aconseguir un sol poble de la gent del PSUC marquen els passos a seguir. Som fills de totes les seves lluites, de totes les seves esperances, de tots els seus somnis i ara ens n’hem de fer responsables. De nosaltres depèn que les batalles que hem lliurat al llarg de la història esdevinguin el pròleg d’un llibre de ple de futur, benestar i progrés. Un llibre que estem escrivint entre tots, a mil mans i que respon a la voluntat de fer-nos amos del nostre propi destí com a poble. Aquest 9N malgrat tots els malgrats, votarem i ho farem perquè és el nostre dret. I al fer-ho tots aquells que ens han precedit veuran, en part, recompensada la seva lluita. Catalans, a les urnes!
El 3 de Vuit 7-11-2014