Estem en una etapa revolucionària. Algú potser ho entendrà com a sinònim de caos, malestar o incertesa, però és innegable que estem surfejant un moment revolucionari que es fonamenta en tres reptes: el democràtic; el social; i el nacional. I aquests es relacionen i obtenen respostes en dos sistemes, el català i l’espanyol.
La resposta espanyola passa per la nova versió mixt entre Felipe González i Zapatero. Si el PSOE va tardar uns anys en deixar de defensar els seus principis, Podemos amb un any ja ho ha aplicat, això si, amb talante. Tothom és lliure de com vol arribar a guanyar les eleccions, però és evident que Iglesias tot i ser una opció de canvi a l’estat, no representa una resposta òptima en el cas català. A Catalunya és necessari posar la mateixa intensitat en els tres reptes, pretendre obviar la revolució nacional és voler viure en una altra galàxia, o en el pitjor dels casos ser un contrarevolucionari defensor de l’statu quo.
Ara és més necessari que mai donar resposta a les tres revolucions i a Catalunya és possible donar-la de forma clara i directe. Per fer front als moments de canvis cal reforçar aquells que afronten les revolucions de forma conjunta: corrupció zero; pobresa zero; independència. I com que el país se’l construeix des de tot arreu, aquests tres reptes també han de ser essencials a l’hora de bastir majories als municipis.
Article publicat al 3 de Vuit