Els apòstols de la constitució espanyola i del “no toquem res no fos cas que prenguem mal” contínuament apel·len, a part de fer-ho a la suposada majoria silenciosa, a una greu fractura social provocada pel procés cap a la independència ja que obliga a la ciutadania a escollir entre identitats, fet que aconsella deixar la independència i tornar a les aigües calmades de l’autonomisme del peix al cove. Més enllà de ser una interpretació ètnica, sobta que els que ho diguin siguin els mateixos que porten al Tribunal Constitucional el decret contra la pobresa energètica o el de l’impost a la banca. No genera fractura això? Quan tenim un 19% d’atur i s’impedeix a Catalunya disposar dels recursos i les eines per poder fer-hi front, no genera fractura això? Quan el govern espanyol no paga la llei de dependència, no genera fractura? Quan l’estat prefereix rescatar el sistema bancari enlloc de rescatar a la gent, no genera fractura això? I no, el procés cap a la independència no obliga a escollir identitats, obliga a decidir si es vol seguir en un estat irreformable i corrupte o si es vol iniciar un procés constituent per construir una nova República que ampliï drets i llibertats, que sigui exemple de democràcia i transparència i un referent moral i al servei de la seva gent. La independència és l’eina per evitar la fractura.
Article publicat al 3 de Vuit