“Està a favor que Barcelona es converteixi en capital de l’estat català?”. Aquesta pregunta la va formular l’Alfred Bosch durant el debat de candidats de la capital del país que es va fer als mitjans públics. Lamentablement, cap, repeteixo: cap candidat va respondre. Van canviar de tema. Potser no els hi interessa. No és d’estranyar que el PSC, el PP o Ciutadans ho ignorin ni tampoc que el maremàgnum del Comú faci com si plogués. Però sobta que CIU no s’hi sumés. Com també sobta que Trias firmés un compromís amb l’ANC aigualit i fet a mida o que a les llistes convergents hi hagi candidats obertament contraris a la independència. Cert. Aquestes eleccions són municipals, es podria dir com fan els candidats de CIU que el tema nacional “ara no toca”. I en part tenen raó, el 24 de maig tracta d’escollir els millors equips i projectes pels nostres pobles i viles. Però vivim en un context que és indestriable a aquest fet i no se’n pot prescindir. Els propers 4 anys caldrà prendre decisions difícils i caldrà tenir representants que no es facin enrere. Cal tenir la seguretat que aquells que han estat escollits sota l’etiqueta d’independentistes exerciran com a tal. El procés no es pot permetre tenir petits Duran-Lleida’s pel territori. Cal un ferm compromís amb els pobles i el país. D’això va el 24 de maig i així es llegiran els resultats.
Article publicat al 3 de vuit 15-5-2015