L’escenari que ens deixa el 24 de maig, a tots nivells, és força complex però en ressalten diverses consideracions.
Primer. Les eleccions a Catalunya les ha guanyat l’independentisme. La suma de CIU-ERC-CUP arriba al 45%, uns resultats totalment històrics. La davallada dels de Mas es compensa amb l’auge espectacular de l’esquerra independentista d’ERC i CUP que juntes sumen el 23% del vot.
Segon. Els alcaldes amb forta personalitat, a Catalunya i al Penedès, han aguantat o ampliat majories, per contra els de perfil més baix han perdut o han baixat.
Tercer. El moviment de canvi a Espanya és important però no inevitable. Els resultats de Podemos i les seves candidatures satèl·lit són bons però per si sols no poden provocar grans canvis estructurals. De procés constituent, de moment, només hi ha el català.
La propina. L’àrea metropolitana està canviant, per una banda amb la victòria de Colau i per l’altra perquè ERC es converteix en la segona força. A més les candidatures on participa la CUP aconsegueixen immensos resultats.
La victòria de Colau ha de servir d’estímul al moviment independentista. El mal perdre de CIU no pot arrossegar tot el moviment amb el perill d’expulsar-los del procés. Colau i els seus poden ser la clau per guanyar el 27S.
I la seguretat de que venen temps moguts i emocionants on tot pot ser possible.
Article publicat al 3 de vuit 29-5-2015