El 27 de setembre s’acosta i el moviment independentista enlloc de fer el que li tocaria fer que és anar a convèncer més i més gent que només amb un estat català es podrà construir un país que valgui la pena, s’està esbatussant i perdent el temps amb l’enèsim intent de fer una llista única. No importa que s’hagués firmat un acord entre les principals organitzacions sobiranistes i CDC i ERC. No importa que les entitats haguessin dit que el debat de la llista única estava tancat. Res d’això ha importat perquè de nou i a 90 dies de les eleccions Mas hagi tornat a posar sobre la taula el punt de fricció intern de l’independentisme. La pretensió de fer la llista única és un menyspreu cap a les altres opcions ideològiques que comparteixen objectiu final. Mas és necessari per assegurar que el centre dreta aposti sense fissures cap a la independència. De la mateixa manera que l’entorn de la CUP és imprescindible perquè l’esquerra alternativa o radical no es deixi il·luminar per cants de sirena estètics de Podemos. I també és bàsic l’espai d’ERC no supeditat a ningú que arrossegui tot l’espai de la socialdemocràcia fins l’esquerra transformadora. Si els espais es complementen i fan feina en els seus àmbits la victòria al 27S pot ser abassegadora. I cal que cadascun d’ells es respecti mútuament. Mas és necessari. Els altres també.
Article publicat al 3 de vuit 26-6-2015