Manllevant una de les típiques frases de l’Òbèlix, no seria estrany que qui segueixi l’actualitat catalana pugui acabar exclamant-se en aquests termes. Portem quasi vuit mesos parlant de ‘llistes’, de com presentar-se, de qui pot presentar-se, de si els independents només poden anar a la llista de l’Honorable i de tot de coses poc rellevants. Poc rellevants en contraposició a allò rellevant: la independència. L’última píndola és la que es prefigura com a solució definitòria, la llista civil sense polítics amb el mandat de fer la independència i que té el suport de les entitats sobiranistes i de l’esquerra independentista. Ara falta CDC i l’Honorable. Es podria afirmar doncs fàcilment: estan bojos aquests catalans. Però per què es fa tot això? Per què tantes i tantes energies, debats i tensions? Doncs perquè cal votar, perquè cal saber si la ciutadania de Catalunya vol o no vol la independència, i l’única forma que queda és fer unes eleccions excepcionals, diferents com mai s’havien fet. L’estat espanyol ha impedit i impedirà que es celebri un referèndum per la independència com ha fet Escòcia. L’estat ha boicotejat qualsevol formula perquè els catalans puguin anar a les urnes per decidir el seu futur. Davant d’aquesta actitud demofòbica i antidemocràtica calen respostes excepcionals. Perquè al final els bojos, són ells.
Article publicat al 3 de vuit 10-7-2015