Des del 20 de desembre i la victòria d’En Comú Podem, sembla que la política catalana, almenys llegint la premsa, ha tornat a girar-se cap al referèndum. Sens dubte és un gran èxit de En Comú Podem.
Ara bé, el referèndum mai ha deixat de ser l’eix de la política catalana, no hi ha cap dirigent independentista que hagi dit que no vulgui el referèndum. Ni un. De fet en el full de ruta del govern hi ha previst un referèndum. I doncs, com pot tornar una cosa que no ha marxat mai? Potser quan es refereix en “tornar” la premsa es basa en els discursos polítics predominants. I sí, així és. Però llavors l’èxit ja no seria d’En Comú Podem, sinó de l’statu quo, de les forces immobilistes, de les que volen que res canviï, o que canviï tot perquè tot segueixi igual.
La diferència entre En Comú Podem i els independentistes no és el referèndum, és què fer quan l’estat diu que no. El referèndum el volen tots. La clau però és la reacció. En Comú Podem prefereix esperar -10 anys? 30?- perquè hi hagi una majoria espanyola que el faci possible. Els independentistes aposten per un procés constituent no subordinat a res més que a la voluntat de la ciutadania.
Referèndum? I tant! Però que no ens prenguin el pèl!
Article publicat a El 3 de vuit (1 d’abril del 2016)