Ara resulta que el canvi passa per pactar el govern amb el PSOE i aprovar la reforma de la Constitució amb el PP i Ciutadans… A Catalunya des de temps immemorials sempre hi ha hagut una voluntat d’intentar canviar l’estat espanyol. Des dels primers republicans, els regionalistes del Cambó, durant la II República i acabant amb l’època autonòmica amb Artur Mas i el pacte fiscal. Però mai ha funcionat. Això d’anar a demanar permís s’ha demostrat un error colossal. Amb tot, una part de la població del país continua buscant, fins a l’extenuació, qualsevol opció per canviar un estat que tothom sap que ens va a la contra. Ara l’última oportunitat dels que volen un pacte amb l’estat és Podemos. Un partit més o menys nou, que ha fet de les noves formes de relacionar-se amb la gent la seva bandera. I això malgrat canviar cada dos dies d’ideologia. Un dia Errejón diu que no són d’esquerres i l’altre Iglesias diu que ara són socialdemòcrates. Aquest últim fil però té un problema, almenys des de Catalunya. Diuen que tenen ‘amics’, però realment estan molt sols. Diuen que volen pactar amb el PSOE, però els socialistes cada dia diuen que no. Amb Ciutadans i PP s’assumeix que no ho faran. Estan sols. No poden canviar l’estat, perquè l’establishment no vol canviar. El canvi ha començat a Catalunya i va cap a la República. Aquest és l’únic canvi possible.
Article publicat a El 3 de vuit el 10 de juny