Decret firmat i som-hi, queden dos mesos per la votació més transcendent de les últimes dècades. Unes eleccions que pretenen ser el referèndum sobre la independència que, convé recordar-ho, no s’ha pogut fer perquè l’estat espanyol ho ha prohibit. Aquest plantejament té molts punts febles perquè és evident que la gent decideix el seu vot a partir de molts eixos, no només un. I alguns intentaran supeditar-les a altres eleccions. Però no és menys cert que estem en un punt crític: o Catalunya va cap a la independència, o el tsunami recentralitzador que prepara l’estat serà catastròfic. No hi ha terme mig. Suposant, i és suposar molt, que Podemos arribés a guanyar les eleccions espanyoles i que, encara és suposar més, apostés per donar la paraula als catalans, i encara és suposar molt més, respectés la seva decisió, mai arribaria a tenir les 3/5 parts que calen per reformar la constitució. Per tant, qualsevol canvi a Espanya que sigui útil a Catalunya és impossible. A dos mesos doncs tenim tres opcions: les que aposten per la independència; les que aposten per la recentralització; i les que aposten per gestionar la Catalunya autonòmica amb aires de revolució. És un moment històric, una revolució en tota regla, perquè senyors, no hi ha res més revolucionari que crear, de nou, un nou estat. La República.
Article publicat el 4 d’agost del 2015