No t’ha passat mai que has volgut ser amic d’una persona i que no hi havia manera? Intentaves entrar en les converses que ell tenia o provaves d’estar-hi a prop. Fins i tot potser t’havies colat a alguna festa que feia, a part clar de riure-li totes les gràcies i les que no feien ni mica de gràcia. Tot per poder ser amic seu. I encara no t’expliques el perquè, però noi, no hi havia manera. Ell no volia. Et tractava amb cert menyspreu, sempre que podia t’humiliava, et prenia l’entrepà al pati i si podia et feia la vida impossible jugant a futbol. Buscaves protecció i rebies inseguretat, buscaves amistat i rebies hostilitats, buscaves ser els ‘bons’ i acabaves sent un zero a l’esquerra.
És com pretendre des de Catalunya reformar la constitució espanyola sabent que l’has de pactar amb PP, PSOE i Ciutadans. Si, ja pots esforçar-te en voler ser bons amics, a deixar-te prendre l’entrepà, a deixar-te humiliar… tot el que faci falta per aconseguir ser amics. Però a ells ja els hi està bé com estan. Ells són els que anul·len el decret de pobresa energètica, els que prohibeixen tancar els CIE, els que fan impossible l’impost a la banca, els que santifiquen l’austeritat a la Constitució o releguen el català com a llengua de segona. Ells estan encantats d’haver-se conegut. No necessiten més amics. Ells s’ho fan sols. Una relació tòxica. Deixa’l. Busca nous amics. En trobaràs.
Article publicat el 21 d’agost del 2015