Bon lema oi? No, no és el que farà ERC a les properes eleccions. Aquest és el lema que va utilitzar el PSC a les eleccions del 1977. Sí, com canvien els temps. Comparar aquest “Catalunya lliure” amb el “Catalunya trista i pobre” del discurs del Pere Navarro o el mític “Ni independentista ni de dretes” de la factoria Collboni fa prendre consciència de la deriva nacional del PSC. Una llàstima. Sí, llàstima perquè el PSC ha estat un partit clau per assegurar la cohesió social del país i seria necessari per afrontar el debat ideològic contra la dreta liderada per CIU, això sí, adaptant-se a la nova centralitat. Però en comptes d’aquest paper el PSC ha optat per continuar ‘jugant’ al joc impossible del federalisme. Com si federalisme volgués dir quelcom de concret! Rosa Diaz d’UPyD també defensa el federalisme per Espanya. La reiteració de l’aposta federal no és menys que una voluntat d’estar permanentment a la pel·lícula “Atrapat en el temps” en què el protagonista reviu dia rere dia el mateix. Es va intentar, i va fracassar el projecte perquè des d’Espanya no hi va haver voluntat. El federalisme és un discurs superat en termes d’àmbit espanyol.
Entre el 2003 i el 2010 els independentistes van sumar amb el corrent majoritari del catalanisme per buscar el pacte federal amb Espanya, ara la centralitat política ha virat cap a l’independentisme. És el moment que els que han apostat pel federalisme i que veuen que ja no hi ha marge de millora facin confiança i sumin amb els que treballen per aquesta “Catalunya lliure” i fer conjuntament el pas. La gent del PSC ha de posicionar-se. La història no espera i ha arribat l’hora de pujar al tren. Portes obertes.
Catalunya necessita una esquerra nacional forta, una esquerra pro-independentista que tingui discurs més enllà de l’objectiu de la proclamació. Fem-la possible, junts, per una Catalunya lliure, pròspera i sense classes.