Des de fa uns anys abunden en els mitjans de comunicació tot d’articles titllant als joves com de generació perduda o generació ni-ni. A l’anterior legislatura fins i tot el conseller Mena va fer una invitació perquè anessin a Londres a servir cafès. Sembla que s’imposi la sensació d’una massa passota, sense ganes d’implicar-se en el bé col·lectiu ni en res més enllà del seu món. És cert que hi ha part de jovent així, però com sempre. A partir d’aquí es pot preferir mantenir clixés prefixats i anar repetint aquesta cançó, o mirar què fa el jovent que es mou, que participa, que col·labora i que penca per canviar les coses. I si ho fessin haguessin pogut anar a Montblanc el cap de setmana passat on més de 500 joves voluntaris van organitzar el festival politico-musical més important dels Països Catalans i que va reunir més de 30.000 joves d’arreu del país. Està bé criticar el jovent quan cal, però quan fan coses extraordinàries està be dir-les. I organitzar l’Acampada Jove, i serveix el mateix pel Rebrot, és una cosa extraordinària fruit del compromís, de les ganes de fer coses i de lluitar per uns objectius. Les hores prèvies de feina que es remunten mesos i mesos, l’organització dels militants, els voluntaris que treballen per tal que tot funcioni, els dies de muntatge del festival… i sí, també passant-ho bé als concerts. Generació perduda? Generació ni-ni? Va home va!
25 juliol 2014