Era ja complicat però n’hi ha que no descansen mai per augmentar el nivell. Quan es va pactar la data i la pregunta pel 9 de novembre ja resultava prou enrevessat el redactat i les maneres de comptar els resultats finals. Una pregunta arbre prou llarga. Però preguntava el que havia de preguntar, sobre la independència que és l’objectiu que ha mobilitzat milions de persones. Ara aquest vell-nou-antic PSC d’Iceta, ha proposat una pregunta quilomètrica que el que pretén és treure la decisió política a la gent i tornar a tancar-la en un despatx fosc de Madrid. Només així es pot interpretar la proposta socialista. El PSC sembla que intenta de nou presentar-nos aquella Espanya simpàtica que va arribar de la mà del somriure fals de Zapatero però que després del fum no hi quedava res. Que el govern català negociï amb l’espanyol per blindar competències, un sistema fiscal singular i reconeixement nacional? Sembla que el senyor Iceta ha tingut un ‘blankazo’ i ha oblidat els últims deu anys de la política catalana. No recorda què va passar amb l’Estatut. Senyor Iceta, prou de prendre’ns per idiotes, l’intent d’acomodar-se a l’estat ha estat tant reiterat com fallit. Sap greu que l’Iceta afirmi que no li interessa saber el resultat de la pregunta del 9N. I ara la pregunta: vostè i el PSC el 9N amb qui estaran, amb els que volen votar o amb els que ho volen impedir?
11 juliol 2014