Si tot segueix igual serà el 2186 quan podrem celebrar que existeix la igualtat salarial entre homes i dones. El que hauria de ser ‘normal’, és a dir, que per una mateixa feina homes i dones cobressin el mateix salari no ho és. De fet està molt lluny de fer-se realitat. Avui dia als Països Catalans hi ha una bretxa salarial entre homes i dones del 23%. O el que és el mateix, una dona necessita 79 dies treballats de més per arribar a cobrar el sou d’un company home. O si es prefereix, 11 anys de més per aconseguir la mateixa pensió. Són motxilles que es porten del passat però que són imprescindibles de canviar. Una societat progressista, avançada i que pretén ser justa no es pot permetre aquesta aberració. La igualtat salarial s’està fent un lloc en els discursos i els objectius polítics, va ser un dels temes en la campanya americana, ara cal que a casa nostra ens ho posem com a prioritat i que des de les institucions s’hi incideixi. I no s’haurà acabat aquí la lluita, perquè la invisibilitat en múltiples àmbits denunciada per #onsónlesdones continua sent alarmant. Tenim feina. La construcció de la República també va d’això, de fer possible una societat garant d’oportunitats i igualtat per a tothom. Conciliació, igualtat salarial i reforma horària, tres aspectes per avançar i construir una vida més justa i plena. Fem-ho.
Article publicat a El 3 de vuit