Quan aquell que va morir al llit va dir que ho deixava tot “atado y bien atado” segurament no anava tan mal desencaminat. És cert que el sistema va canviar, va arribar la democràcia i hi ha eleccions lliures. Però l’Estat espanyol té un problema d’estructura i podríem dir-ne de franquisme banal. La seva concepció política és la que preval, és la que segueix existint i d’exemples n’hi ha per donar i per vendre. O per no dir de tot l’entremat empresarial que conforma aquest capitalisme del BOE d’amics i coneguts i que s’ha enriquit gràcies a unes portes que més que giratòries són corredores i que venen de l’època d’aquell règim. Però també ens queda més d’aquell temps. La connivència amb l’oblit. El no voler recuperar la pròpia història. Un cert odi classista i una visió negativa pel que fa a investigar i fer justícia amb les víctimes de la dictadura feixista. Encara ara, pretendre recuperar la memòria democràtica és vista per alguns com quelcom que divideix, només així s’entenen lleis com la d’amnistia i la insuficient llei de memòria del PSOE. Conèixer la història, afrontar-la i dignificar-la, ha de ser un objectiu fundacional de qualsevol govern. Cal acabar amb l’oblit imposat per la força de les armes durant 40 anys de dictadura i 40 més d’un sistema basat en la ignorància i l’amnèsia. I no cal mirar a Madrid per patir aquest oblit, a casa nostra també passa.
PD: La foto és dels regidors de CIU votant en contra d’una moció per homenatjar a l’alcalde de la República de Vilafranca, en Fèlix Balaguer.
Article publicat a El 3 de Vuit