Després del sainet de Setmana Santa on hi ha intervingut el president Puigdemont reiterant la mort de l’autonomisme peixalcovista encara plantejat per algun il·luminat -si no vols pols no vagis a l’era i si no vols que et gravin dient coses compromeses no les diguis- arriba l’hora de la veritat. L’ANC comença diumenge la campanya pel Sí sumant-se a altres campanyes com “La República que farem” amb l’objectiu de guanyar el referèndum. I sí, hi haurà referèndum. I aquest és el gran punt, el “clic” que farà que tothom es mogui. Si la determinació no decau, si la voluntat de votar persisteix, tots aquells que durant temps i temps han estat jugant a la puta i la ramoneta amb el dret a decidir no veuran altra opció que sumar-s’hi, participar-hi i optar per l’opció del canvi. Per què davant l’oportunitat de construir un nou país algú s’imagina per exemple a alcaldesses que han estat líders d’entitats socials votant per seguir al Regne d’Espanya governat pel PP i sense esperança d’alternança possible? Algú s’imagina diputats que han defensat el dret a votar -per més equilibris que hagin de fer- boicotejant el referèndum? Cal avançar amb fets consumats cap a les urnes, i si al final l’Estat ho impedeix per la força, la legitimitat per fer la declaració d’independència estarà més que justificada.
PD: Ah, i feliç Sant Jordi!
Article publicat a El 3 de vuit