Diuen a cal socialista que faran campanya perquè la ciutadania de Catalunya no voti ni participi en el referèndum d’autodeterminació del diumenge 1 d’octubre. Diuen que ho fan per responsabilitat, perquè és il·legal i perquè no arregla res. Diuen. El PSC ho fia tot a una participació ridícula que faci impracticable el resultat. Però és jugar-se-la. Al final en els referèndums, en les eleccions el que compte és el resultat. I el resultat el determina qui participa. No participar en una votació és legítim. Totalment. Però acceptant la pròpia decisió i les conseqüències. El PSC que digui el que vulgui, però al final és la gent qui decideix si anar a votar o no. I s’hagi votat el PSC o no, la responsabilitat de posar la papereta a l’urna acaba sent de cada ciutadà. Participar no és votar a favor de la independència, és decidir quin és el futur que volem pel país. Lliurement. I tothom hi està cridat. Digui el que digui l’Iceta, digui el que digui aquell que pactava amb Ciutadans eliminar la immersió lingüística, àlies Pedro Sánchez: qui decideix votar és cada persona. El país és la suma de tots, i aquest “tots” es clarifica en les votacions. Comptem-nos. Tindrem opinions diferents. Tindrem visions que no compartim. Però és l’essència de la democràcia. Votem i després de votar, acceptem el resultat, tal com sempre ha fet l’independentisme.
Article publicat a El 3 de Vuit