“El hecho de que fuera Jefe de Estado desde el 1 de octubre de 1936”. Aquesta frase forma part del document on el Tribunal Suprem justifica la no exhumació del dictador feixista Francisco Franco del Valle de los Caídos. Considerar a Franco com a cap d’estat “l’1 d’octubre del 1936” significa que el poder judicial espanyol dona legitimitat a l’aixecament feixista contra la República que va provocar la guerra civil, centenars de milers de morts i 40 anys de dictadura. Més enllà de que ja de per si l’existència mateixa del Valle de los Caídos no s’aguanta i que seria del tot impossible que a Alemanya hi hagués una monstruositat com aquesta que honorés a Hitler i al seu règim totalitari, és absolutament aberrant que els poders públics d’un estat pretesament democràtic com l’espanyol tinguin la desvergonya de fer apología del feixisme amb aquesta alegria. I el més greu, és que no passa res. Aquest és el nivell de la podridura que la transició espanyola ha cronificat. Aquests 40 anys d’amnèsia permet que, encara avui, l’estructura de l’Estat estigui corcada de feixistes. Ho veiem cada dia al judici contra els presos i preses polítiques. Un país sense memòria és un país sense ànima. Un país que ho permet està condemnat a repetir la història. Recuperar la memòria històrica i reivindicar la memòria democràtica és un deure i una obligació.
Article publicat a El 3 de Vuit, 7 de juny del 2019