Una de les coses que més m’han sobtat del primer any des de que sóc regidor és la immensa distància que posa el govern envers a la resta de membres de l’Ajuntament. Més enllà de la relació personal, que és un altre tema, la relació política és freda, a voltes fins i tot en diria glacial. Crec que és un greu error.
És un error, i assumeixo la part de culpa que em pertoca, però entenc que qui governa, perquè així ho faríem la gent d’ERC, és qui té més responsabilitat en crear un clima que faciliti l’intercanvi d’opinions, el debat i la transmissió d’informació. És el govern en definitiva qui ha de crear un ambient que generi consens i acords. Però de moment no és el cas.
Com hem dit molts cops al ple “l’ajuntament som tots i tots representem Vilafranca”. La responsabilitat la sentim tots. A tots ens afecta que hi hagi 300 pisos buits en mans de bancs, mentre hi ha famílies que no tenen accés a un habitatge digne. A tots ens afecta que Vilafranca tingui a 3.100 persones a l’atur. Ara mateix és evident que fer front a l’emergència social és l’essencial. La situació injusta que viuen centenars de famílies que pateixen les conseqüències d’una crisi que no han generat ha de ser la principal preocupació de tota administració. A tots ens implica el que passa a Vilafranca.
És evident que els projectes sobre Vilafranca dels diferents grups al ple són diferents. Només faltaria. Des d’Esquerra no tenim el mateix model de la sociovergència. Ni el mateix model de la CUP. Tots els partit plantegen la seva manera i la seva visió de com està Vilafranca i cap a on ha d’anar. I no és negatiu, al contrari. És en la diversitat on rau l’enriquiment de les propostes, perquè com diu la frase “quan tothom pensa igual, ningú pensa”, doncs això. Però també, quan no escoltem la diferència, potser el que demostrem és que tampoc pensem massa. La clau de tot plegat és la capacitat de teixir complicitats entre diferents per poder construir plegats. Ho estem demostrant al Parlament, on forces tan diferents com Convergència, Esquerra i la CUP arriben a acords per fer front als reptes compartits. Perquè no es pot fer a Vilafranca?
En moments excepcionals, en moments de transcendència calen mesures excepcionals. Ho dèiem en campanya manllevant una frase d’Albert Einstein “si vols resultats diferents, fes coses diferents”. Entenem que ara ens trobem en un d’aquests moments. És el moment de revertir la dinàmica de blocs del ple on les propostes surten per una banda amb els 12 vots del govern i per l’altra els de l’oposició. Tenim molts reptes per davant, com la transformació de l’espai de la llosa i les estacions de bus i tren; el lideratge de Vilafranca en àmbits educatius, culturals i turístics o com afrontem la pèrdua de qualitat de vida a la ciutat o amb quines accions ajudem al comerç i les petites i mitjanes empreses. Reptes compartits que ens afecten a tots, que determinaran l’esdevenir de la Vilafranca de les properes dècades, i fruit d’aquestes reflexions hem proposat a la resta de partits l’impuls de pactes de ciutat, per afrontar els reptes i aprofitar les oportunitats que tenim al davant.
Som de l’opinió que quantes més visions debaten, que quantes més maneres de fer intervenen, que quantes més persones s’impliquen en la construcció de l’espai compartit, hi guanyem tots. És a dir, hi guanya Vilafranca. I en això estem. Tornem a estendre la mà per treballar plegats, i posem la mirada alta per abordar i fer front als reptes que compartim. Tenim davant dues maneres de com abordem els desafiaments, o tancant-nos en nosaltres i menyspreant la resta, o oferint la mà per fer-ho plegats. La nostra mà està estesa.