La capacitat de crear consensos, de crear espais compartits cada vegada serà més important. Vivim uns temps de polarització, de postures immobilistes, de negació d’escoltar. Davant la situació actual que tenim, és més i més important la suma i el remar plegats per fer front els reptes que tenim. A tots nivells. També a Vilafranca on tenim molts reptes. Hem aconseguit desbloquejar la cessió de la Caserna de la Guàrdia Civil a cost zero per l’Ajuntament, un fet que es considerava impossible. Ara cal que puguem acordar una estratègia al màxim de compartida sobre com aprofitar i transformar aquest equipament. Si el govern té informes sobre l’estat actual de l’edifici, que els faci públics, i si no, que els encarregui amb urgència. I així posar fil a l’agulla. No podem esperar. No podem esperar tampoc amb l’antic hospital. Massa anys sense fer-hi res i sense voler acordar una estratègia de ciutat sobre què fer-hi. Hem posat sobre la taula l’opció de traslladar-hi l’Escola de Música. I sense perdre el temps. Que es contempli ja al pressupost 2023 la partida per fer-ne el projecte. No podem perdre més anys. I menys per interessos egoistes d’alguns. Primer la ciutat. Fa massa anys que hi ha una espera tensa a la ciutat per tornar-se a activar, per aprofitar tot el seu potencial. No la fem esperar. Engeguem des de ja aquests projectes transformadors per la ciutat. Per què esperar? Hi guanya la ciutat? Hi guanya la gent? Qui hi guanya impedint-ho? És temps de consens, és temps de crear acords de ciutat. I és hora d’activar-se de veritat. I de no fer esperar allò que és bo per la ciutat.
Article publicat a El 3 de vuit, 16 dedesembre 2022
