“La pretensió de recuperar la potència del Súper 3 és imbècil”. Així s’expressava Vicent Sanchis, exdirector de Televisió de Catalunya l’any 2021. Una pretenció imbècil. Aquest era el brillant anàlisi per rebutjar recuperar una de les eines més importants per la llengua en edat infantil amb què compta el país i que havia estat clau per la normalització de la llengua. Una eina que CiU (Junts), es va carregar. La “pretenció imbècil” de Sanchis, per sort, ha estat superada pels esdeveniments, i un any després d’haver recuperat el canal infantil en català, ja és líder d’audiència d’aquest tipus de televisió. Un fet que demostra claríssimament que cal tenir un model clar de país i on la llengua ha de formar-ne part. Si nosaltres mateixos ja renunciem a defensar la llengua, si nosaltres mateixos ja renunciem a les eines que tenim per fer-la més útil… de què ens queixem? Si nosaltres mateixos ja canviem de llengua a un bar per demanar el cafè, de què ens queixem? Si nosaltres mateixos no fem tot el que cal per parlar en català a tot arreu… de què ens queixem? Durant masses anys no hi ha hagut una política lingüística clara al govern. Ara el govern hi posa recursos. L’SX3 és una prova més, els doblatges a plataformes n’és un altre, de que per fi la llengua és una prioritat. Govern (i governs municipals també) i ciutadania hem de remar plegats per fer del català una llengua d’ús i útil. El país ha canviat molt durant les últimes dècades i calen molts més esforços per poder garantir que la llengua pròpia pugui ser normalitzada plenament a Catalunya. Encara hi som a temps. Ha de ser una prioritat nacional i ens interpel·la a tothom. Perquè el català depèn de tots nosaltres.
Article publicat a El 3 de Vuit, 6 d’octubre del 2023
