Els últims dies han estat dels més estrambòtics del que portem de procés, però alhora permeten fer caure algunes màscares que fins ara s’aguantaven d’allò més bé.
Centrem-nos. Els fets:
Després de dos mesos i d’haver estat anunciat en les compareixences del president Mas com la segona volta del procés participatiu i per aconseguir el mandat democràtic necessari, encara no hi ha eleccions.
El president i ERC presenten dues propostes complementàries per aconseguir la majoria parlamentaria independentista necessària per continuar el procés.
Despropòsits continus en les negociacions per trobar un acord per anar a les eleccions.
El president fa una proposta de 3 opcions a ERC per desencallar el procés.
ERC accepta la tercera proposta del president que va ser proposada per les entitats sobiranistes.
El govern nega que hi hagi acord i intensifica els atacs contra ERC.
I ara les interpretacions.
De les posicions inicials exposades en les diferents conferències de Mas i Junqueras, les dues bandes s’han mogut, tothom ha renunciat, per bé que cap dels dos trobi suficient el moviment de l’altre. Fet que demostra la manca de confiança existent entre les dues forces.
El que resulta però incomprensible, xocant i que fa incomprensible a què s’està jugant és que el govern es negui a acceptar l’acord que és possible. ERC ha acceptat que Mas faci la llista de país i ells limitar-se a fer una llista del seu espai ideològic, amb les persones que estan col·laborant en el projecte de l’esquerra nacional. L’exigència de CIU de que ERC no pugui portar independents a la llista és tan antidemocràtica, com paternalista i propi d’algú amb un síndrome d’inferioritat i inseguretat flagrant. Tanta por tenen d’ERC que volen humiliar-la d’aquesta manera?
La reacció del govern després de què ERC acceptés la tercera proposta de Mas és decebedora. Podien tancar un dels capítols més tristos del procés però han preferit tirar-hi gasolina i llençar tota la caverna de ciuopinadors a destrossar a Junqueras i ERC. Una llàstima. I més quan fins i tot dins de CDC no es posen d’acord! Dissabte la seva portaveu afirmava que no posaven la condició de què ERC no portés independents a les seves llistes, quan aquest diumenge el coordinador general de CDC ha exigit a ERC que els hi digui “cara a cara” que no portaran independents a les llistes. Això beneficia al procés? A la independència? O qui beneficia?
I aquí hi ha el punt clau. CDC va entrar en el procés impulsada per la gent, per la marea de l’11S del 2012. Sense creure-hi, sense tenir res preparat. Ha navegat com ha pogut sovint a remolc del moviment independentista. I ara ha dit prou. Vol controlar ella els tempos, perquè els passos del procés els utilitza en benefici propi. Algú recorda que CIU es va carregar el 9N? Algú recorda que va acatar la suspensió del TC? De què ha servit el 9N? Els que acusen a ERC de fer descarrilar el procés, són els que van ser incapaços de preparar una consulta en dos anys però van organitzar un procés participatiu en dues setmanes… i podríem seguir. CDC pretenia fer de la llista única l’embrió de la seva refundació, el nou pal del catalanisme. Tots sota una mateixa bandera, tots sota un mateix lideratge. No els hi ha sortit bé. I d’aquí les ràtzies contra Junqueras i ERC. Perquè de nou una pregunta: ERC demana eleccions i llistes separades, i tots els ciuopinadors s’hi acarnissen. Què demana la CUP? El mateix. Algú ha llegit o sentit algun comentari sobre ells? Potser perquè a aquests opinadors els hi va això de les abraçades, la que més la de l’ós. Llàstima per ells que no els hi sortirà bé.
Hi ha acord per les eleccions. Si el president vol demà mateix pot convocar-les. ERC ha acceptat la tercera de les seves propostes. No hi ha excuses si realment l’objectiu és fer la independència. I aquest és el problema.