“Com és possible que partits d’esquerres com ERC o la CUP hagin pactat amb CDC per tirar endavant el procés independentista?”. Esquerres que pacten amb partits amb casos de corrupció? Que han fet retallades? Que tenen models de país oposats? Qui ho diu, ho fa amb la suficiència i la superioritat moral d’aquells que es veuen per sobre del bé i del mal. La vida però és, potser, més complicada i més complexa que un simple lema o hashtag. Perquè a tothom qui vol avançar, construir i liderar li arriba el moment de triar, i quan arriba apareixen les decisions difícils i també les contradiccions. Aquesta setmana hem vist com a Barcelona es repetia el govern que hi ha hagut gairebé sempre a la ciutat: PSC-ICV. Amb noms canviats i un rentat de cara, cert, però el mateix. I des de Madrid Pablo Iglesias, sí el que va dir allò de la calç viva, ha proposat compartir llistes amb el PSOE pel Senat. Curiós. Resulta que es pot compartir llistes amb un partit amb casos de corrupció, terrorisme d’estat, que pacta amb Ciutadans, que canvia d’amagat l’article 135 de la Constitució amb el PP, que fa reformes laborals regressives, que incompleix l’estatut, que està en contra del referèndum… però d’altra banda resulta abominable pactar amb CDC per fer l’únic canvi real possible: la República. En fi. Potser el que volen dir en el fons és: Catalunya, no es pot.
Article publicat a El 3 de Vuit