Passar “del procés constituent no subordinat” que defensaven al programa electoral, a votar juntament amb PP, Ciutadans i PSC en contra del “referèndum o referèndum” que defensa la majoria del Parlament. Aquesta és la deriva del conglomerat del tàndem Rabell i Coscubiela. No sé si desatendre el programa electoral és nova o vella política, però en tot cas no deixa de ser curiós que una formació que es diu “Catalunya si que es pot” fonamenti el seu discurs en el “no es pot”. La bel·ligerància contra l’objectiu del referèndum només es pot entendre pels nervis, per la certificació que ara sí el govern va de debò i a totes pel referèndum, i per certa frustració al constatar que el seu anunciat “assalt als cels” de la política espanyola s’ha quedat en això, en un anunci. Aquesta oposició però, lluny d’acostar-los a l’anhelada majoria els condueix a la marginalitat. No es poden reclamar sobiranies quan es rebutja tenir “la” sobirania. No és creïble un discurs que es subordina a una legalitat perversa, adulterada i partidista. Els Coscubiela&Colau estan actuant com a última línia de defensa d’un Estat desesperat que no rebutja la utilització de la força per impedir el “referèndum o referèndum”. Ells sabran a quin costat de la història volen estar: o amb la democràcia o fent de mariachis de l’statu quo.
Article publicat a El 3 de Vuit