De blanc. D’aquest color molers de persones van omplir places el passat octrubre. Eren els dies previs a la declaració de la República i tot de gent es va mobilitzar reclamant diàleg i una entesa política entre Catalunya i l’Estat espanyol. Deien que l’objectiu era trobar un acord, una solició. Va arribar el 27 d’octubre i, després, l’aplicació del 155, la suspensió de l’autonomia i la repressió. I a les places s’hi ha deixat de veure blanc. És curiós que tot aquell moviment només es mobilitzés davant l’adveniment de la República. És curiós que la demanda de diàleg només es fes quan la majoria parlamentària democràtica del Parlament volia donar resposta al resultat del referèndum de l’1 d’octubre. És curiós que les crides agòniques a buscar una solució s’acabessin quan l’Estat es va imposar… On són, ara, els impulsors d’aquelles concentracions anomenades “Parlem/Hablemos”? La pregunta és pertinent, perquè no han sortit en cap moment des de l’octubre. És per què troben que ja s’ha arribat a aquella solució que tan demanaven? La repressió, la presó, l’exili, la continua disminució de les llibertats a l’Estat… era aquesta la solució que reclamaven? Necessitem diàleg, necessitem entesa i, sobretot, necesistem respecte. Vau omplir places per impedir la proclamació de la República. Seria un detall que les omplissiu per rebutjar la repressió.
Article publicat a El 3 de Vuit el 27 d’abril