Blablablablablablabla. Així definia l’activista Greta Thunberg l’anar i venir de les Conferències pel clima que s’han anat fent en els últims anys. Resulta difícil allunyar-se d’aquest escepticisme si recordem que el famós protocol de Kyoto i que en aquell llunyà 1998 semblava tota una fita, poc s’ha aplicat. I hi sumem que tots els acords i tractats posteriors han quedat, força, en paper mullat pretendre fer veure de color de rosa els compromisos de Glasgow és en certa mesura un optimisme desmesurat.
Amb tot avui l’emergència climàtica es fa més present que mai. I la necessitat d’actuar es converteix en indefugible. L’escalfament global del planeta és el repte més gran que com a generació haurem d’afrontar. No hi ha excuses. El canvi climàtic ens posa al límit. Ho fa amb l’esgotament dels recursos, amb la propagació de pandèmies, ho fa generant noves guerres pel control de l’aigua i provocant milers de refugiats climàtics.
El repte climàtic és també, un repte de fer front a les desigualtats. Qui més pateix les conseqüències de l’escalfament del planeta són les classes més vulnerables de la nostra societat. La batalla contra el clima, sent realistes, l’hem perdut. L’escaldament global és un fet que no farà marxa enrere. El que cal és adaptar-se i actuar. Actuar en tots els àmbits de forma contundent. Des de la gestió de l’aigua, des de com es gestionen els residus, des de la generació d’energia verda i l’aprofitament de tots els elements possibles per generar-la, des de la sobirania alimentària o des de la mobilitat sostenible.
I malgrat tot: hi ha esperança. Cada cop més persones, joves i grans, es mobilitzen i prenen consciència de que hem de posar l’acció climàtica al centre de les nostres vides i del nostre dia a dia. Les ciutats són una peça clau per emprendre aquest gran repte.
El repte compartit més important de la nostra generació.
Article publicat a El 3 de Vuit
La suma el volcà de la Palma de Gran Canària