És una pregunta pertinent en el moment que estem vivint, just quan s’està redactant, tot i que de forma lenta, el Pla Territorial. Quin Penedès volem? Què és el que aspirem a ser? Què volem representar dins del nostre país? Hem de refer aliances territorials, quines? Són qüestions claus. Hem de ser el contenidor logístic de les àrees de Tarragona i Barcelona com han intentat sempre “els de sempre”? Hem de ser l’abocador de l’Àrea Metropolitana com voldrien alguns ja sigui en infraestructures, energia o economia?
La resposta segur que és que això no ho volem. Volem un Penedès on la gent hi pugui viure. On la gent hi pugui construir el seu projecte de vida. I per això cal ocupació. I per això cal protegir l’entorn natural. I per això calen bones comunicacions. I per això cal replantejar el model de territori, perquè fer “el de sempre” no serveix. Tampoc serveix el “no a tot” que ens aboca a quedar presoners de projectes que venen de fora i que pretenen imposar-nos infraestructures que no volem ni necessitem, ja sigui el Quart Cinturó o la MAT i tots els seus ramals, que per cert, passa per Vilafranca i ja seria hora d’entomar el repte i fer-hi front. Ens en fa presoners perquè no hi tenim cap alternativa, cap model, cap projecte. I això ha de canviar.
Hem de ser conscients que per afrontar els reptes demogràfics, ecològics, industrials i econòmics de les properes dècades haurem de moure’ns, haurem de prendre la iniciativa amb projectes propis. Un pas endavant i valent. Sabent que no s’agradarà a tothom, impossible d’altra banda, però que per assegurar un Penedès ple de vida haurem de deixar de jugar a la moneda on una cara és el “no a tot” i l’altra el mantra del “qui dia passa any empeny”.
Article publicat a El 3 de Vuit
