Dades demolidores. D’aquest mes calorós que deixem enrere, només en un dia laborable no hi va haver retards a Rodalies Renfe. Només un dia. I no és que aquest setembre sigui un mes excepcional. El drama és que és un mes com qualsevol altre. Agafo la Renfe des de fa més de 15 anys i els retards són el pa de cada dia. Una situació que és premeditada i respon a l’abandonament sistemàtic que ha patit el tren des de fa dècades per part de l’Estat espanyol. Sigui quin sigui el govern de torn. I aquesta deixadesa, aquesta manca d’inversió patològica perjudica a treballadors i treballadores, a estudiants i a tot el teixit productiu de les comarques que veuen com una infraestructura clau pel seu desenvolupament es converteix en una rèmora i una problemàtica. La senyora ministra del PSC diu que la gent que es queixa ho fa per partidisme. No senyora ministra, la gent que denuncia i pateix sistemàticament els retards de Rodalies Renfe ho fa perquè està farta d’arribar tard a la feina o a la universitat. Farta d’avaries injustificades, farta de manca d’informació. I això no s’arregla ni amb la gratuïtat durant uns mesos dels bitllets ni remodelant l’estació de Sants al 2030 o l’estació de Vilafranca per posar-hi maquines de validació de bitllets. Les declaracions de la ministra del PSC demostren la desconnexió de la societat, demostren l’allunyament de les realitats que viu la gent i un menyspreu al país. Davant d’aquesta situació no fa més que visualitzar-se la necessitat que les infraestructures i els serveis per la gent es gestionin des del país. Una vegada més la situació lamentable de Renfe ens posa davant del mirall sobre el perquè volem ser un Estat.
Article publicat a El 3 de vuit, al setembre de 2022
