La construcció del Penedès és un dels reptes més importants que tenim per les properes dècades, una vertebració que ha de venir des de molts àmbits diferents. Ha de fer-se a partir d’infraestructures que facilitin la comunicació i per potenciar el transport públic entre les diferents comarques. Ha de fer-se en millorar la qualitat de vida dels treballadors del camp i ha de fer-se amb la reindustrialització. Aquesta construcció però, cal que sigui més profunda. Ha de comptar, més enllà de xarxes de carreteres, trens o sectors productius, per un marc mental compartit. Una idea de territori comuna. I això passa per l’important, i proper, desplegament territorial del govern que haurà d’apropar l’administració a la ciutadania i al territori, és a dir donar-nos d’utilitat territorial. Però cal més. Calen espais compartits a nivell esportiu, tan costaria coordinar les activitats esportives des d’una mentalitat de Penedès? O a nivell cultural, on cal més interacció entre els diferents equipaments culturals de la regió. Cal compartir més. Tot. També cal compartir referents i memòria. Compartir el passat per construir el futur. Compartir-ho les quatre comarques. Aquesta setmana per exemple a Igualada s’ha presentat la biografia, editada per la Fundació Josep Irla, de la primera alcaldessa de Catalunya de la història. Nativitat Yarza, un referent republicà i feminista. L’alcaldessa de Bellprat durant la II República ha de ser un referent per a tot el Penedès. Cal aprofitar aquests elements per construir un relat col·lectiu, un marc mental que ens reporti al Penedès, en la seva globalitat. No en tindrem prou amb el desplegament territorial. Cal una acció coordinada de totes les institucions penedesenques per vestir aquest marc comú, en tots els àmbits i amb tota l’ambició.
article publicat a El 3 de Vuit
