“En les adversitats no cal lamentar-se, sinó aportar solucions”. Amb aquesta frase de la Ilíada comença Oriol Junqueras un llibre que és un cant a la vida. A la vida entesa com a no resignació, a la lluita permanent i persistent per una societat millor, més just. A la vida per compartir-la amb la gent que t’estimes. I d’això vam parlar ahir davant d’un Vinseum ple fins la bandera. Després de quatre anys de presó l’Oriol tornava a Vilafranca, i ho va fer, com ell sap. Desbordant. Desbordant coneixement i determinació, força i convicció. Una defensa a ultrança de l’estat del benestar, que com va dir juntament amb la democràcia és l’aportació més important de la cultura occidental, un estat del benestar que cal seguir enfortint i que necessita d’una economia forta, amb bones feines, amb salaris dignes i amb un mercat laboral que protegeixi als treballadors i treballadores. I perquè funcioni necessita un teixit empresarial robust, un comerç de proximitat potent i una economia que s’adapti al temps actuals i un Estat que remi a favor. En aquest sentit, una reflexió que crec imprescindible és la urgència per imaginar les properes dècades.
Junqueras ahir, com comentava un amic “va fer una master class d’humanitat”. “Escoltar, aprendre i explicar” és el que broda l’Oriol. I lligant anècdotes i lliçons apreses ens va situar en la necessitat d’una reforma del sistema penitenciari perquè ajudi a qui s’hi troba a ensortir-se’n, a situar l’educació com a pilar bàsic i imprescindible per construir la nostra societat, a fer front a aquesta pandèmia de salut mental que cada vegada més és més visible i la necessitat de treballar la gestió emocional. A escoltar-se, a compartir. Empatia. Una empatia que desgranava a partir d’anècdotes viscudes a la presó, un pas que com no s’ha cansat de dir mil i una vegada “és un pas més cap a la llibertat del país”. Perquè d’això es tracta. De la República. De com construïm aquest país just i d’oportunitats. I si una cosa té l’Oriol és convicció. Si em quedo amb una cosa concreta d’ahir és de la defensa de l’aprenentatge. De ser conscients que aprenem constantment, de que per construir i per guanyar, el més habitual, és que primer l’erris (tan de bo que no eh, però passa sovint) i que el que determina què fas després, és com fer front a aquest fracàs. A com dones la volta a l’adversitat.
Deia al començar que “contra les adversitats no cal lamentar-se, sinó aportar solucions”. I això és el que fa l’Oriol. Això és el que modestament fem tots els qui arreu del país i des del Penedès, des de Puigdàlber fins a Vilafranca, estem compromesos en aquest projecte republicà. Sí, hem de fer front a moltes adversitats. Sí, la nostra gent ha de fer front a moltes adversitats: pagar l’hipoteca, por de perdre la feina, no arribar a finals de mes, negocis precaris, ajudes que no arriben… Sí, tenim davant nostre moltes adversitats. La clau és aportar solucions, perquè d’això es tracta, de fer més feliç la vida de la nostra gent.
Va ser un plaer després de quatre anys tornar a compartir una tarda amb l’Oriol. I de ben segur, que no serà l’última.
I per si no vau poder venir a l’acte d’ahir, us en deixo l’enllaç perquè no us el perdeu 😉
