1 ANY DE BLOC

Segurament per algú li semblarà massa que avui el post el dediqui a recordar aquesta fita, però sincerament crec que és necessari, a més que sobretot és perquè a mi em fa il·lusió.

Avui escric el post número 310, un post podríem dir-ne d’auto-bombo, i aquest fet m’ha fet reflexionar sobre com els mitjans tracten les notícies que fan referència als índex d’audiència o sobre la xifra de share que aconsegueixen o el nombre de diaris que venen al dia, notícies que generalment reben la corresponent qualificació de “es passen”, “només parlen d’ells mateixos” o ” i a qui li interessa això!?”. Tot i que també hi ha un punt de treure pit, majoritàriament ho fan perquè estan orgullosos i satisfets de la tasca que han portat a terme i de la feina feta. En definitiva que se senten que formen part d’alguna cosa per la qual val la pena dedicar-hi un cert temps de la seva vida.
Doncs bé, així podríem definir com em sento avui jo mateix, avui que fa un any que es va obrir aquest bloc, un bloc que va començar amb la pretensió no gens modesta d’intentar fer pensar a més d’expressar la pròpia opinió. La veritat no sé si ho he aconseguit, però em conformaria amb pensar que a partir dels articles publicats s’han pogut obrir noves finestres i que la realitat ha deixat de ser aquesta línia fina sense alteracions de quan ens pensem que tenim la veritat absoluta i que ha passat a ser un tortuós terreny boterut i empedregat, on diferents visions s’entrellacen, i juntes, formen una nova visió, més complexa, més completa, però necessàriament inacabada.

En últim lloc només queda agrair amb les gràcies més grans que s’hagin escrit mai, a tots els que llegiu el bloc, la veritat moltes gràcies, i en especial a l’equip de comentaristes que no deixen de comentar i que fan que no es pugui abaixar la guàrdia en cap moment. Gràcies.

A partir d’ara, es podria dir, el bloc comença una nova etapa, una nova etapa en què hi haurà noves seccions i potser, també sorgirà algun canvi. Això sí, la pretensió de fer pensar, continua en peu….