Vida
Número rodó
Tenim la tendència a celebrar els números rodons. Fa més festa, diuen. Que si el desè aniversari. Els cinquanta anys de casats. El centenari. Números rodons. Qualsevol efemèride, entitat o el que sigui té els seus números rodons. També els de la mort. Avui fa cinc anys que et vas suïcidar, pare. Cinc anys i…
Parlar-te
Parlar-te sempre ha estat complicat. Des dels 10 anys. No recordo com ho feia abans. Només petits flaixos que com les fulles de tardor se’ls emporta el vent. I com les fulles, el pes del caminar de tota la vida els esmicola al seu pas i els deixa invisibles. No recordo com et movies. No…
La casa i el garrofer
La veu era característica. Era la seva veu, de ningú més. La seva. El temps pot anar bé per curar, per posar les coses a lloc, però alhora és una màquina perfecte d’eliminació d’aquelles coses no tangibles. Una fotografia la pots retrobar. Un escrit el pots conservar. Però… i la veu? La seva era una…
Enyorar el demà
A les claraboies, entre l’habitació on dormia de petit i la dels pares, hi ha una gran prestatgeria plena de llibres. Cinc fileres de prestatgeries per quatre columnes. Llibres de totes mides, volums i colors. Llibres sobre la maternitat. Llibres que recullen les novel·les més universals de la història. Llibres que relaten la història de…
Refugi
Un refugi és un lloc on poder aixoplugar-se davant d’una adversitat, trobar calma enmig d’un camí o simplement un espai on sentir-se segur. N’hi ha de físics com per exemple a la muntanya on arreu acullen excursionistes i donen un lloc on dormir i menjar. I n’hi ha de tot tipus. Amb petit restaurant i…
Un dia de partit
Durant molts anys, el dissabte a la nit es centrava en si a la tele feien o no el partit del Barça. Els caps de setmana quedaven condicionats per aquest fet. El ritual de sopar d’hora, d’asseure’s al sofà, d’indignar-se amb els comentaris de la mare sobre l’estil de joc i, amb sort, celebrar una…
“L’herència”
Una de les coses més fantàstiques del món és la música. És difícil passar un dia sense tenir una cançó al cap, sense passar-se cantant per dintre aquella tonada enganxada que com si formés part del propi ADN se’t incrusta al cervell mentre vas fent tot d’altres coses. Se’t incrusta fins al punt de trobar-te…